Quantes vegades has expressat una sensación, un pensament, una emoció i d'allò que pensases que havia de ser un compartir es converteix en una batalla dialèctica i com més vols aclarar que el tema NO anava per allí, més s'enegreix tot, més es torna en una conversa de TERROR, allò que en la ment semblava TANT enriquidor.
*Cordons amb el traductor que va del cor, al cervell i tot seguit es forma el so de la meva veu verbalizant les meves paraules que semblaven acertadas, bones, boniques, sinceres..
QUÈ CARALL HA SUCCEÏT?
Clar, després afagim el traductor que té el receptor del nostre missatge. És obvi que el seu sistema de defensa emocional, l'intenta protegir dels possibles atacs que puguin danyar el seu cor... alguna cicatriu ja deu tenir y potser alguna no està curada del tot.
Bé, com si NOSALTRES fòssim perfectes i impol.luts!
No he d'oblidar que quan em comunico amb la parella, company-a, PERSONA ...
som 2 persones més la NOSTRA ENTITAT de records
(LA MENT-COR)
Aquesta entitat pot estar: VICIADA - FERIDA - PARANOICA... I per què no escric els positius? perquè quan estàs en tendència positiva tot flueix, APARENTEMENT!
Ja siguis tu el que s'atraveix a exposar les primeres paraules, d'allò bo que estava en la teva ment, o siguis el receptor del missatge... per mi el PRIMORDIAL, abans de fer el pas de comunicar-te amb un altre ser humà és aprende a comunicar-te amb tu mateix.
Això implica una escolta interna. Observar aquella pensaments XORRES que tenim. Implica treure la merda que tenim al damunt, de tot allò que en algun moment ens van dir i ens van creure.
T'invito a que TRENQUIS amb tot allò que t'atormenta i EMPRENGUIS el camí de comunicar-te millor amb tu mateix.
Fes el primer pas per calmar la teva ment i pacificar el cor.
Escriu-me i parlem.
Xavier San